domingo, 19 de diciembre de 2010

FESTA: LA DANSA DEL REI MORO!

Ara que s'apropa Nadal, he decidit parlar-vos sobre una festa valenciana que es celebra des del vint-i-sis de Desembre fins a l'u de Gener. Espere que li pegueu un cop d'ull i que per suposat hi participeu!!!


                      LA DANSA DEL REI MORO
                              (26 de Desembre-1 de Gener)

      Per començar, cal dir que la Dansa del Rei Moro es balla al so de la dolçaina i el tabalet. El vestuari que s'usa per a ballar és , d'una banda, un vestit de pantaló i jaqueta per als hòmens amb un barret típic i, d'altra banda, dos tipus de vestits per a les dones, un clar i d'altre de refajo. Els participants que podem trobar són; els danseros o balladors ( xicons de díhuit anys i protagonistes de la festa ); les balladores ( xiques que ballen amb els fadrins); rei i reina mora (parella del poble voluntària que estima la festa); els acompanyants del rei moro ( quintos del Rei Moro i amics ); els naranjeros ( xics de dèsset anys i futurs danseros); el quintos ( danseros de l'any anterior ); i finalment, la gent del poble, que relleva els danseros quan ballen.

    En general, el procés que es du a terme els dies de dansa consisteix, primerament, en que els balladors arrepleguen a les balladores acompanyats de la dolçaina i el tabalet. Després, una vegada arriben a la plaça comença el ball. De la mateixa manera, es repeteix el mateix procés tots els dies de dansa.

    D'altra banda, de tots els dies de festa, cal destacar, fonamentalment, el dia del Rei Moro ja que és el que li dona el nom a la festa. A més, és important destacar la nit dels coets, on els danseros porten un palis protegint al Rei Moro dels coets. Una vegada la gent crema el palis, els danseros pugen als balcons de la plaça per a penjar taronges. A més, cal esmentar el dia u pel seu simbolisme ja que els danseros, junts amb els quintos, esperen l'entrada dels naranjeros a la plaça. Posteriorment, els naranjeros mitjançant un carro l'envolten, mentres els danceros i els quintos els peguen paperades ( anissets i caramels envoltats en un paper). Més tard, els naranjeros agafen les taronges, cosa que simbolitzarà el seu nou càrrec, el de danseros.

     Finalment, cal dir que la festa es considera un ritus de presentació dels xics fadrins de la societat simbolitzant el seu pas de la infantesa a la maduresa. Però a més, podem dir que s'hi representa l'última intenció de la població àrab per persistir en el que ara és el nostre territori: en primer lloc, després d'expulsar al Rei Moro, aquest torna a la població i molts veïns van a lloar la bellesa de la seua muller i donar-li la benvinguda(cant a la Reina Mora). Seguidament, a la nit s'inicia una batalla ( nit dels coets) en la qual ix victoriós el Rei Moro. A l'endemà, els seguidors del Rei (danseros), el Rei Moro i la Reina Mora es dirigeixen cap a la plaça amb tota la seua cort. Però, com que la gent no vol que s'instal·len de nou, els llancen objectes per intentar expulsar-los(paperades).

Com a conclusió, recomane a tot el món que s'anime a veure-la o a participar-hi ja que és una festa molt divertida i et fa comprendre les sensacions que sentien els valencians d'antigament al ballar aquesta dansa, davant els conqueridors musulmans. A més, s'ha de veure el colorit que formen tots els vestits i la felicitat del poble a l'hora de celebrar-la.

Que espereu? participeu en la festa!!

CARTA ALS PARES I MARES

(pràctica sobre traducció)
Ací teniu la carta que vos va enviar el mes passat la direcció de l'escola. Com podeu veure-la està ben traduïda i corregida. És una vergonya presentar aquest tipus de carta als pares, sense corregir, se us demana disculpes per part de la direcció per no haber-la revisat com toca. 


Estimats pares i mares,:
Vos escrivim aquesta carta per a comunicar-vos diverses coses. D'una banda, vos informem que la classe d'anglés que els vostres fills i filles reben els dimarts i els dijous canviarà de data. A partir de la setmana que ve s'impartirà els dimecres i els divendres. Actualment, tenen dues hores setmanals que es mantindran fins al final de mes. A partir d'eixe moment, el nou professor, John Par, els en donarà deu mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu algun problema, el trobareu en el despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, recordeu que inicialment, teníem intenció d'anar al Museu del Vi del lloc a Paredon (Monòver). Però no podrem anar-hi perquè no vam demanar amb antelació les entrades i ara no en queden per a aquest mes.

Alguns de vosaltres no heu ingressat els diners de la quota de material. El número del compte corrent on cal fer l'ingrés apareix en el document que vos adjunte. També podeu entregar directament els diners a l'encarregat del menjador. El localitzareu de nou a les onze en la secretaria.

Teniu a la vostra disposició el «Bloc del Cicle». Com acordàrem en l'última reunió, hi penjarem tota la informació interessant que vegem. Així aconseguirem estalviar-nos almenys dues de les reunions que solem fer anualment. L'adreça és http://tossaldemillar.blogspot.com/.

Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment anomenat CEIP 45 de La canyada del Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha sigut tramitada per l'AMPA.
Recordeu que va haver-hi una consulta popular promoguda per l'AMPA per a triar un nom nou per al col·legi entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de «Tossal de Millar» que, com sabeu, és la denominació de la zona on està situat.

Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de «Tosal de Millar», escrit amb una sola essa. Es van adduir arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que aquesta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res. D'altra banda, el grup que defenia la proposta inicial aprovada per l'AMPA va argüir que la paraula «Tossal» no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaldre i, en conseqüència, tan sols hi ha la possibilitat d'escriure'l amb dues esses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyança del Valencià, La Canyada és zona de predomini lingüístic valencià i açò implica que la toponímia menor ha de mantindre la forma valenciana, si existeix.

La votació va donar com a vencedora la contraproposta del claustre i és així com s'elevarà al Consell Municipal. Tots els mestres del primer cicle de primària del col·legi, tant del PIP, com del PEV i del PIL, creiem que el claustre ha comés un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visiteu l'entrada del bloc que obrirem demà sobre el tema per a enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.
Una abraçada
Els mestres de Primer Cicle


domingo, 12 de diciembre de 2010

CONFERÈNCIA DE DOLORS JIMENO!!

            El passat dia 15 d'octubre es va dur a terme una conferència protagonitzada per l'autora Dolors Jimeno. Aquesta conferència va tindre lloc en la Sala Aifós de la Universitat d'Alacant de la mà del diari el País.

            Per començar, cal dir que Dolors Jimeno és llicenciada en filologia pura,i no tan sols es preocupa  per la llengua escrita, sinó que a més per la llengua oral. A més, es pot dir que busca la comunicació amb els demés amb un rebuig crític de la societat.

            En primer lloc, l'autora va presentar el seu relat Intramurs perquè els oients tingueren l'oportunitat de preguntar i comentar el relat amb l'autora. Aquest relat és una espècie de autobiografia, ja que és un reflex del que fou la seua vida en valència. A més, es centra en els edificis més emblemàtics, que s'encontraven a l'antiga ciutat. Cal destacar que com a bona valenciana, va comentar els canvis que ha patit la ciutat de valència, fent referència a les muralles, al riu Túria, a la riguada del 57, a la situació del centre històric, a com es vivia a la censura franquista...

            Altra cosa a comentar és que la gent interessada en els seus escrits li va preguntar per el seu llibre un edifici en forma de vaixell, exactament, en el motiu en el qual es fa recolzar per a escriure'l. Per tant, l'autora va respondre, que es va basar principalment en la mala experiència de l'estància de la seua filla en un campament. Així doncs, es va voler centrar en la qúestió psiquiàtrica perquè els lectors més joves s'hi involucraren.

            D'altra banda, altres qüestions que se li van plantejar foren, en primer lloc, que comentara quan va acomençar a escriure i a més, que explicara la raó per la qual va decidir crear una escritura dirigida més aviat als adults. Dolors, va explicar que començà a escriure amb una edat avançada i la primera novel·la que creà, Ostres, fou creada per un conjunt de persones més o menys de la seua edat. Seguidament, afegí que en la literatura per a adults hi ha més llibertat, doncs, quan escrius per a xiquets hi ha que tindre més en compte la qüestió d'educar i a més cal aplicar una autocensura.

            Com a conclusió, cal dir que Dolors Jimeno va donar alguns consells per a qui estiga interessat a escriure relats, com per exemple, que cadascú deu buscar allò que més li agrada i reflectir el que sent al respecte.

PROPOSTA ALS PARES I ALS ALUMNES

    Aquesta informació va dirigida als pares dels alumnes de cinqué de primària del col·legi la Milagrosa d'Agost, on impartisc les classes. La raó per la qual he decidit fer aquest informe és, per una banda, perquè tots s'assabenten que al col·legi els alumnes treballen i aprenen amb xiquets d'altres nacionalitats, i d'altra banda, perquè coneguen els diferents tipus de materials amb els quals els xiquets interactuen amb els seus companys alhora que aprenen i que, a més, poden utilitzar en casa amb els pares.
     
      En primer lloc, s'ha de dir que aquest any contem amb vint-i-un alumnes dels quals nou provenen del Marroc i de Rússia. Com que fa menys d'un any que es troben al país, molts no entenen bastants paraules cosa que provoca que la majoria es relacione entre els xiquets de la seua nacionalitat per no poder comunicar-se correctament amb la resta i, a més, que fracassen en algunes assignatures. Per això, tant els alumnes com els mestres han d'ajudar-los a integrar-se proporcionant-los materials o treballant en equip per fer-los sentir còmodes, i a més seria meravellós ensenyar-los a parlar no tan sols en castellà sinó en valencià.

     D'altra banda, com que el món canvia baix el comandament de les noves tecnologies, els materials que s'utilitzaran durant aquest curs per aconseguir que tots els xiquets aprenguen i cooperen entre ells seran fonamentalment: disquets per a practicar fonètica en les classes de llengua, com el CD del Fonet; traductors virtuals; presentacions del temari en Power Point; diccionaris visuals corresponents a diferents matèries i disquets per fer activitats a l'ordinador que es corregixen instantàniament etc. A més, afegirem treballs ens els que els xiquets deuran cercar pàgines web educatives on trobaran diferents materials que podran utilitzar per fer els treballs alhora que aprenen en valencià. Entre aquestes webs destaquem  la UEM i la Txec que ens ofereixen múltiples recursos per aprendre valencià de manera efectiva ja que els xiquets al cercar-les es motiven pel fet d'utilitzar l'ordinador. Però cal destacar, que la Txec és més pràctica que l'UEM ja que, d’una banda, a l'UEM podem trobar multitud de recursos lingüístics com són diccionaris en valencià, atles, i tot tipus de diccionaris per a traduir el valencià a altres idiomes (xinés, alemany, urdú...), i d’altra banda, en la pàgina de la Txec apareixen activitats per a practicar la llengua com són propostes de narracions de tres-centes paraules, un treball de pedagogia narrativa, un model de llibre per a l'ensenyament  a distància, i  a més, ens ofereix un espai virtual per a parlar català.

    Com a conclusió, espere que aquesta informació sobre les webs i els recursos tecnològics us haja servit perquè la utilitzeu per a aprendre a casa ja que es una bona manera de què els pares es relacionen amb els fills. A més, us recomane que li pegueu una ullada a la revista Llengua Societat i Comunicació, que us farà reflexionar sobre el tema del reconeixement jurídic i polític del català, especialment, en les Comunitats Europees, cosa interessant per saber un poc més sobre la lluita que sha mantingut i es manté pel reconeixement de la llengua.

    

miércoles, 8 de diciembre de 2010

"LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS"

Recordeu que heu de llegir un llibre obligatori en valencià abans de què s'acabe el trimestre. Vos recomane La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano, doncs, és original i es llig d'una sentada.
Ací teniu un video que van fer dues alumnes parlant sobre aquest llibre, espere que us agrade!



domingo, 5 de diciembre de 2010

INTERESSATS EN LA LLENGUA DE SIGNES?

Els interessats en la llengua de signes poden trobar ací una entrevista a Lluís Planelles Mira. Aquest és titulat en llenguatge de signes i ha sigut molt amable explicant-mos un poquet en que consisteix.
Vos recomane que l'escolteu per si el dia de demà us interessa aprendre-la i a més per conèixer un poc més sobre ella.

Ací us deixe l'adreça:

http://blip.tv/file/get/CarlesSeguraLlopes-EntrevistaMarlnPaulaILlus947.mp3

ALERTA! INTERESSANT ENTREVISTA DE RÀDIO!!

Estimats pares, mares i alumnes ací teniu una entrevista de ràdio protagonitzada per Lluís Planelles. En aquesta, Lluís ens explica com va ser la seua experiència de voluntariat a Kènia l'estiu passat.
Vos recomane escoltar-la, doncs és molt interessant. A més, qui sap si alguna vegada fareu un viatge d'aquest tipus?

L'adreça és la següent:

http://blip.tv/file/get/CarlesSeguraLlopes-EntrevistaMarlnPaulaILlus947.mp3

miércoles, 3 de noviembre de 2010

ATENCIÓ PARES I ALUMNES!!! TEATRE EN VALENCIÀ

Ací us deixe un breu resum de l'obra de teatre Morir o no. Convindria que aneu a veure-la perquè els vostres fills s'acostumen  a veure i escoltar teatres, pel·lícules en valencià etc. per a conseguir que aprenguen millor la llengua. A més a més, passareu una estona agradable en família.

           Morir o no és l'obra de teatre que es representà el passat dimecres al Paranimf. Es tracta d'una història molt real dividia alhora en diverses mini-històries que ens plantegen diverses formes dramàtiques de morir. Però no tot és roí, ja que es juga amb la possibilitat d'evitar-les mitjançant una cadena humana.
            Llavors, es veuen reflexades diferents situacions de la vida de la mà d'un guionista,un borratxo drogat, una mare i una filla, un home lesionat que no té a ningú, una vella abandonada, una policia inconscient, un motorista, un home abans de morir a mans d'un assassí... De tal manera, aquestos són capaços de fer-nos reflexionar sobre temes com la soledat, la imprudència, la prepotència, la pèrdua, el valor de la vida...
            D'altra banda, en la segona part de la història es plantegen les mateixes situacions però amb un altre punt de vista més esperançat, que donen la possibilitat de tornar al passat per evitar els diferents successos. Aquesta part, és un poc més irreal, doncs, no es pot tornar al passat i evitar una mort, però si ens podem recolzar els uns amb els altres.
            Fent referència al decorat, cal dir, que no era abundant ni exagerat( cadires, taules, un casc de moto, un plat de menjar..), però suficient perquè la gent es ficara en la història. D'altra banda, el vestuari al principi de l'obra transmetia serietat i tristesa amb tons grisos i negres. Encara que, en la segona part, quan trobàvem un ambient més positiu, els colors que utilitzaven en la vestimenta eren vius com per exemple el roig. A més, la llum de la sala sempre era l'adequada per a aclimatar cada historieta.
            Per acabar, cal dir que a pesar de tractar un tema seriós com és la mort, l'obra també té els seus moments divertits que vénen de la mà dels actors amb gestos, paraulotes, maneres de parlar exagerades etc. Utilitzant-los aconseguien captar l'atenció dels espectadors. De manera que, el públic de la sala alhora que implicava sentiments per les pròpies experiències tràgiques viscudes, també deixava caure algunes rialles.
            Com a conclusió, recomane que la gent veja l'obra ja que a més de no utilitzar un plantejament típic, aconsegueix transmetre d'una forma divertida els seus objectius.

 ESPERE QUE US AGRADE!!!