Ací us deixe un breu resum de l'obra de teatre Morir o no. Convindria que aneu a veure-la perquè els vostres fills s'acostumen a veure i escoltar teatres, pel·lícules en valencià etc. per a conseguir que aprenguen millor la llengua. A més a més, passareu una estona agradable en família.
Morir o no és l'obra de teatre que es representà el passat dimecres al Paranimf. Es tracta d'una història molt real dividia alhora en diverses mini-històries que ens plantegen diverses formes dramàtiques de morir. Però no tot és roí, ja que es juga amb la possibilitat d'evitar-les mitjançant una cadena humana.
Llavors, es veuen reflexades diferents situacions de la vida de la mà d'un guionista,un borratxo drogat, una mare i una filla, un home lesionat que no té a ningú, una vella abandonada, una policia inconscient, un motorista, un home abans de morir a mans d'un assassí... De tal manera, aquestos són capaços de fer-nos reflexionar sobre temes com la soledat, la imprudència, la prepotència, la pèrdua, el valor de la vida...
D'altra banda, en la segona part de la història es plantegen les mateixes situacions però amb un altre punt de vista més esperançat, que donen la possibilitat de tornar al passat per evitar els diferents successos. Aquesta part, és un poc més irreal, doncs, no es pot tornar al passat i evitar una mort, però si ens podem recolzar els uns amb els altres.
Fent referència al decorat, cal dir, que no era abundant ni exagerat( cadires, taules, un casc de moto, un plat de menjar..), però suficient perquè la gent es ficara en la història. D'altra banda, el vestuari al principi de l'obra transmetia serietat i tristesa amb tons grisos i negres. Encara que, en la segona part, quan trobàvem un ambient més positiu, els colors que utilitzaven en la vestimenta eren vius com per exemple el roig. A més, la llum de la sala sempre era l'adequada per a aclimatar cada historieta.
Per acabar, cal dir que a pesar de tractar un tema seriós com és la mort, l'obra també té els seus moments divertits que vénen de la mà dels actors amb gestos, paraulotes, maneres de parlar exagerades etc. Utilitzant-los aconseguien captar l'atenció dels espectadors. De manera que, el públic de la sala alhora que implicava sentiments per les pròpies experiències tràgiques viscudes, també deixava caure algunes rialles.
Com a conclusió, recomane que la gent veja l'obra ja que a més de no utilitzar un plantejament típic, aconsegueix transmetre d'una forma divertida els seus objectius.
ESPERE QUE US AGRADE!!!
